Etiquetes

, ,

L’expressió “tocats del bolet” o “tocats pel bolet” significa, com sabreu i segons el DCVB d’Alcover i Moll, Loc.—a) que té incompletes les facultats mentals (Cat., Bal.).Ara bé, quin bolet “toca” a la gent tot pertorbant-li les facultats mentals? Quins efectes provoca? Existeix a Menorca?

La genial pàgina d'Astèrix: què en feim del bolets?

La genial pàgina d’Astèrix: què en feim del bolets?

Tot acabant la base de dades i receptari de Bolets de Menorca amb un rellevant ús gastronòmic, amb un resultat provisional de 84 espècies comestibles que generen un bon nombre de receptes que hem d’acabar de seleccionar (http://www.cegmenorca.org/bolets.htm), no es pot evitar la reflexió sobre el consum que se’n fa a l’illa: majoritàriament es restringeix als esclata-sangs i, en menor mesura, cama-seques i algunes gírgoles. És un fet altament contradictori, sobre tot si es té en compte l’ampli ús pràctic històricament per part dels menorquins de qualsevol espècie animal o vegetal (o mineral , com la sal), susceptible d’aportar nutrients sans, com és el cas dels bolets, i sempre amb un tractament culinari que el fa interessant. Aleshores, només queda pensar que els menorquins, almenys ancestralment, no eren una població micòfaga. Aquesta constatació també es reforça per la poca varietat de noms en relació a la varietat d’espècies presents; això provoca la polisèmia de mots com gírgola que arriben a designar, fins i tot per part d’algun boletaire, 14 espècies diferents. L’expressió d’altres terres “anar a cercar bolets” s’intercanvia a l’illa per “anar a cercar esclata-sangs” (única espècie que mou passions unànimement). Més d’un afeccionat als esclata-sangs m’ha manifestat el “fàstic” que li fan les gírgoles, expressió més pròpia d’un poble micofòbic, quan si es tractés d’un hàbit més antic, parlaria de por al bolet desconegut. I la coneixença n’és en part la clau: si realitzéssim una enquesta a la població de l’illa per saber quants bolets són capaços d’identificar, deixant de banda els experts, tindríem un resultat molt pobre comparat amb els coneixements botànics generals.

L'estat del treball fa 2 anys: les possibilitats gastronòmiques han crescut exponencialment

L’estat del treball fa 2 anys: les possibilitats gastronòmiques han crescut exponencialment

Aquesta reflexió porta a cercar un perquè que justifiqui què es considera “bo per menjar” i que enllaça inevitablement amb l’expressió “tocats del bolet”. Hem trobat l’explicació, a partir de dades empíriques, en tres diferents hipòtesis, tal vegada totes actuant conjuntament, ja sigui amb predomini d’una respecte l’altra o bé mitjançant una com a causa inicial que després es reforça amb l’altra.

Les hem anomenat HIPÒTESI MICOANTROPOLÒGICA (basada, només en part, en les tesis de JM Fericgla a “El Bolet i la Gènesi de les cultures”), HIPÒTESI GENÈTICO-DARWINISTA (basada en els perills d’alguns aliments per certs dèficits metabòlics endèmics a Menorca) i HIPÒTESI MIGRATÒRIA (basada en les successives migracions i ocupacions de pobles micòfags o micofòbics ). Tant el desenvolupament de les hipòtesis, com el RECEPTARI COMPLERT, ho podreu llegir a http://www.cegmenorca.org/ESTUDIS%20CEG.htm a l’apartat 5)Bolets comestibles i bolets apreciats a Menorca

Advertisements