Etiquetes

, ,

Després de cuinar la recepta de Vambotu Pahi (albergínies en vinagre o eggplant pickles) per primera vegada l’any 1998, tot orgullosos de seguir al peu de la lletra les indicacions de l’especialista en cuina asiàtica Sri Owen per tal de fer un plat típic de Sri Lanka en un tast anomenat “La volta al món en unes quantes tapes”, ens va quedar una sensació de ridícul en escoltar un menorquí de Ferreries (de qui malauradament no recordo el llinatge) dir-nos: “açò és igual que es píquels de s’àvia”. Preguntat per la magnitud de la tragèdia, ens va confirmar la recepta: efectivament, era idèntica. L’únic ingredient que no coincidia era el llor, substituït a la recepta d’Owen per fulla de curri. Cal aclarir que el seu sabor no té res a veure amb el què s’entén per curri en cuina asiàtica, tipus de guisat o salsa, confós aquí per barreja d’espècies carregada de cúrcuma fruit de la simplificació de la cuina colonial anglesa. Observeu la similitud visual entre les dues fulles verdes:

Fulles de la planta de CURRI

Fulles de la planta de CURRI

Fulles de llor

Fulles de llor

Sense possibilitat de trobar cap explicació a aquesta coincidència exacte en una recepta amb 11 mil quilòmetres de distància i de dues cultures aparentment sense contacte, vam començar fer broma amb un hipotètic al·lot de Sri Lanka, convertit en sa Lanca, mariner menorquí embarcat amb els anglesos fins arribar a la seva llunyana colònia. Cal dir que Ceilan, com també es coneix l’illa, es pot considerar el paradís a la terra, com l’anomenen els seus promotors turístics, capaç de posar també‚ el paradís a la taula. Així mateix, com tot paradís terrenal, és en realitat l’origen de les espècies (canyella, cardamom, clau), indígenes d’aquesta illa. Gràcies a aquest tresor era des de fa molts segles el destí primordial de la ruta de les espècies, motor de molts fets històrics com el descobriment d’Amèrica. Això ha permès als seus habitants donar i rebre influències culinàries a àrabs, xinesos, hindús, portuguesos, anglesos i alemanys. El resultat és d’una harmonia de gustos i espècies subtil i sorprenent: res a veure amb la idea de cuina asiàtica exageradament especiada (tampoc hi ha cadenes de restaurants srilankesos per desprestigiar-la). En l’aspecte dietètic, la majoria de plats són, gràcies els condiments, excel·lents complexos vitamínics. Cada recepta concentra deu idees culinàries convivint en equilibri, que la cuina occidental converteix en un plat cadascuna. No és estrany que la cuina d’avantguarda estigui fascinada i busqui idees en la tradició mil·lenària asiàtica.

El trajecte és llarg i curiós: tal vegada les receptes viatgen per mar

El trajecte és llarg i curiós: tal vegada les receptes viatgen per mar

Finalment, setze anys després, havent cercat tot tipus de raons lògiques per a la coincidència sense èxit i, tenint en compte com deia el Ciutadà Kane (el d’Orson Welles, no el governador de Menorca) que la realitat no et pot espatllar una bona notícia, en aquest cas rondalla, l’única solució per deixar-ne constància, era escriure’n un coverbo. El relat Xara de s’Agda, finalista del XXI Premi Illa de Menorca de Narració Curta i publicat recentment, s’inspira en aquesta curiositat no resolta. També reflecteix les dèries personals: la gastronomia, la història, la lectura, la medicina i, fins i tot, el vol en parapent. Basat en la recepta real de Ferreries, idèntica a la de Sri Lanka, hi apareixen com nines russes alguns dels meus llibres preferits: Les mil i una nits, Cien años de Soledad, El Quijote, El nom de la rosa, Ulisses de Joyce, el món dels trobadors i càtars (i el seu respecte per les dones) origen del meu llinatge, Fra Roger (també apassionat de les “espícies”) amb una petita aparició culinària-moral, criticant l’aspecte libidinós de la canyella, Abu-Uthman, els poblats talaiòtics i moltes llegendes menorquines encobertes barrejades amb dades històriques reals .

El llibre amb el relat (de passada compreu i pagueu per poesia; inclou A PARTIT ÚNIC, guanyador del I Premi Illa de Menorca)

El llibre amb el relat (de passada compreu i pagueu per poesia, cosa estranya; inclou A PARTIT ÚNIC, guanyador del I Premi Illa de Menorca)

La recepta resumida (complertes, la coincidència literal és impressionant) és la següent:

Tallar les albergínies i posar-les en un colador amb sal durant una hora. Netejar-les amb aigua i escórrer. Fregir-les (curiosament Sri Owen recomanava fer-ho amb oli d’oliva, tot i reconèixer que a Ceilan no s’emprava). Sofregir l’all, la ceba tendra (era ceba porrera a Menorca) i totes les espècies (pebre de banyeta, llavor de mostassa, comí, fonoll, sucre, canyella). Rectificar de sal i guardar en pots cobert de vinagre amb les fulles de curri, amb un rajolí d’oli d’oliva damunt. Es conserven com a mínim un mes, però no ho he comprovat mai perquè sempre se m’acaben abans, com ingredient fantàstic per qualsevol ensalada o, simplement, aperitiu. Cal bescanviar fulla de curri pel llor si ho voleu fer a la menorquina, com s’àvia panxa roja.

La brillant especialista en cuina asiàtica SRI OWEN en plena forma i longevitat perquè menja sa

La brillant especialista en cuina asiàtica SRI OWEN en plena forma i longevitat perquè menja sa

..

Advertisements