GASTRONÒSTIC. Recomanacions setmanals dels productes que ens ofereix l’illa amb un toc històric i culinari. GENER Setmana 2

PRIMER PREMI: L’amor dels tres cítrics

SEGON PREMI: La ceba porrera o de grell que no es calça

L’AMOR DELS TRES CÍTRICS

SAMSUNG

N’hi podríem afegir més, però el conte és així

Açò era una vegada una rondalla compartida a tot el món conegut, des de la Xina fins a Menorca, passant per Florència, Rússia, el món àrab i l’Empordà. Aclarim que el nom original del conte era “L’amor dels tres cítrics” per tal de justificar la foto i avançar esdeveniments. Amb el temps s’ha convertit en “L’amor de les tres taronges”, tal com me’l contava la meva àvia empordanesa (una de les seves rondalles preferides, juntament amb “la flor del panical”-romanial a Menorca- i “T’estimo com la sal” que podeu llegir en versió gastronòmica L’article salat (gastronòmic)) o pràcticament igual a moltes tradicions com la menorquina que podeu llegir i escoltar al bloc Rondallaires, o en l’Òpera d’èxit de Serguei Prokófiev, que ignoro si s’ha representat mai al teatre d’Òpera més antic d’Espanya (Teatre Principal de Maó),  sobre un llibret escrit a partir del drama L’amore delle tre melarance que Carlo Gozzi havia escrit el 1761 basat en un antic conte oriental.

I totes aquestes tradicions ens vénen a demostrar la importància dels cítrics i les seves virtuts, especialment la vitamina C que ens aporten just ara quan més la necessitem i, casualment, alguns d’ells estan en el seu punt òptim de maduració a l’illa, com demostra l’associació amb dàtils i garbons per Sant Antoni. No deixa de ser sorprenent veure gent entrar a la farmàcia a comprar suplements de Vitamina C, mentre intenten no trepitjar la gran quantitat de fruits cítrics que hi ha mig podrits pel terra a causa de la gran producció dels quatre arbres que hi ha davant i que van a parar als fems.

Però de tots ells, el que guanya el primer premi com a producte de la setmana és la llimona de Sant Jeroni, que cel·lebrarem dilluns 8 de Febrer, per la seva qualitat a Menorca i la fascinant història que amaga, explicada en detall a ROMS, XUETES, MORISCS I UNA FRUITA. No sols es tracta del primer cítric arribat d’orient i pare de la llimona, si no que les seves propietats són superiors als altres. El podeu consumir en suc, triturant la polpa i afegint poc sucre, barrejat amb Gin en el còctel menorquí per antonomàsia i del qual no cal dir els dos noms, emprar-lo per lligar una maonesa o ratllar l’aromàtica pell per rebosteria.

LA CEBA PORRERA O DE GRELL QUE NO ES CALÇA

En aquestes dates, el mercat és ple de l’enginy dels pagesos per aprofitar els grells o grills de les cebes assecades que fan tija, com ja explicava Pere Ballester a De Re Cibaria que es feia al segle XIX, replantats oferint un curiós producte: ceba-porro, ceba porrera o cebes de grell, emprades per Fra Roger per un oliago amb espàrrecs, els quals ja comencen a sortir en aquestes dates. Un nom fraudulent, enganya-turistes-catalans que he vist sovint al mercat per aquest producte és “calçots”, legítim reclam comercial per vendre’ls, a pesar que són coses diferents. Comparteixen objectiu: aprofitar les cebes que grillen; tanmateix, la diferència és que els calçots, com el seu nom indica, es “calcen” de terra, feina pesada, que amb el fred peninsular els hi atorga una dolçor especial i un dels pocs productes gastronòmics que té nom i cognoms pel seu inventor (Xat de Benaiges, un pagès de Valls que els va plantar per primer cop a finals del XIX), com podeu llegir en un dels excel·lents articles de Miquel Sen a Con Mucho Gusto, on també teoritza sobre les arrels de l’èxit de les calçotades en base a tesis de l’admirat Massimo Montanari, director de la imprescindible Historia de la Alimentación amb Jean-Louis Flandrin (inspiració, en part, pel llibre i taller sobre la Història de la Gastronomia de Menorca titulat “Genealogia de les receptes” que estem preparant amb Talleres IsladosIMG_20160124_124520

En tot cas, es tracta d’un producte fantàstic per a usos diversos: des de l’oliago de Fra Roger amb espàrrecs, escalivat també a la brasa (de sabor més acre que els calçots, lògicament) o, com el prefereixo, combinat amb un altre producte de temporada per un oliago d’hivern: la col xorca, amorosit tot plegat amb la dolçor d’uns tomàtics de ferro.

I en setmanes vinents, les porquejades per passar l’hivern (si existeix), l’aladroc pescat en mesos sense erre convertit mig any després en anxova amb sal de Menorca, l’all de Menorca confitat amb oli de l’illa  i una curiosa xucrut amb recepta antiga de Ferreries, a part de les sorpreses habituals dels Mercats, on cada pagès té el seu calendari (a pesar del canvi climàtic).

Nota: La majoria de productes citats, els podeu trobar al web AGROXERXA o dedicant el temps o reflexió necessària que requereix l’alimentació, la salut i el plaer.
Llicència de Creative Commons
ELS MILLORS PRODUCTES DE MENORCA DE LA SETMANA de Pep Pelfort està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d’una obra disponible a www.cegmenorca.org

Anuncis