LA SOCIETAT DELS POETES GASTRONÒMICS MORTS

Pep Pelfort https://static.copyrighted.com/badges/helper.js De la mateixa manera que hem delegat l’educació dels joves a l’escola, la seva alimentació l’hem deixat en mans de la publicitat i les xarxes socials, és a dir, de les grans empreses de l’alimentació, amb el suport d’influencers, nutricionistes visionaris i falsos gurus de la dietètica. Així com la tasca delsContinua llegint “LA SOCIETAT DELS POETES GASTRONÒMICS MORTS”

Seitan a la menorquina. Una recepta de l’any 1750 al Manuscrit Caules

Pep Pelfort Ho heu llegit bé. El seitan no és una exclusiva xinesa, japonesa, vietnamita, macrobiòtica o budista. De fet, sempre m’havia sorprès que una elaboració tan òbvia no tingués l’equivalent al món mediterrani, forjat amb la trilogia del blat, vinya i olivera, extraient tot el moll a aquesta vida. I bullir una bolla delContinua llegint “Seitan a la menorquina. Una recepta de l’any 1750 al Manuscrit Caules”

LA REBEL·LIÓ DE GAIA

Mentre observava amb deteniment el mapa de propagació de la pandèmia de coronavirus, en Nabí va tenir un déjà vu. Recordava la distribució fractal dels casos en un altre mapa. Es va posar a cercar fins aconseguir la imatge de la contaminació global del planeta prèvia a la malaltia, on no hi havia dades deContinua llegint “LA REBEL·LIÓ DE GAIA”

GENEALOGIA DE SA PANADA

PANADA I FORMATJADA, MENORCA I SARDEGNA Definició Per parlar amb rigor de l’origen d’un plat, primer ens hem de posar d’acord en què significa el seu nom. Com a exemple, a tot el món es fan plats d’arròs amb coses, però només un tipus determinat d’ells són “paella valenciana”, nascuda a l’albufera valenciana i copiadaContinua llegint “GENEALOGIA DE SA PANADA”

GENEALOGIA DE LA “MAHONNAISE”: RELAT A TUITS. Temporada 1

1/30. Tal dia com avui, en un Lloc del camp de #Menorca, el 22 d’Abril de 1756, al tercer dia de desembarcar, el maréchal #Richelieu es va enamorar d’una salsa. Obrim fil d’oli per continuar demà #foodhistory #relatatuits 2/30. No només de la salsa s’enamorà: la #cuineramenorquina també captivà #Richelieu Camilo José Cela ho explicava ben informat. Sabrem qui era aquesta dona infidelContinua llegint “GENEALOGIA DE LA “MAHONNAISE”: RELAT A TUITS. Temporada 1″

GENEALOGIA DE LA CUINA DE MENORCA DEL SEGLE XVII

En un lloc de Menorca, el nom del qual no vull recordar, hi vivia no fa gaire un fill de qualcú dels de llaüt en drassana, escut d’armes antic, cavall flac i ca petaner. Un brou i bullit amb més gallina que moltó, oliaigo la majoria de nits, averies els dissabtes, fava i fideu elsContinua llegint “GENEALOGIA DE LA CUINA DE MENORCA DEL SEGLE XVII”

GENEALOGIA DE LA CALDERA DE LLAGOSTA

CALDERA O CALDERETA? Pep Pelfort . Centre d’Estudis Gastronòmics Menorca. Digueu-me primmirat, però tinc certa aversió a canviar el nom de les coses, especialment si es tracta de Re cibaria o de Re publica. Molts de segles de saviesa culinària, codificació precisa i nomenclatura tècnica han aconseguit anomenar les coses pel seu nom, poder-les reconèixerContinua llegint “GENEALOGIA DE LA CALDERA DE LLAGOSTA”

GENEALOGIA DE LA RECEPTA 155 de Fra Roger

(Estudi “LA DIETA ILLENCA” complert a RESEARCHGATE  & ACADEMIA) Rellegint un gran clàssic de la història de la gastronomia i la cultura “La Mafia se sienta a la mesa” de Jacques Kermoal i Martine Bartolomei, sorprèn la gran quantitat de receptes sicilianes que coincideixen amb les menorquines: les polpetta (feixets de vedella), la caldereta de peix, el bacallàContinua llegint “GENEALOGIA DE LA RECEPTA 155 de Fra Roger”

GENEALOGIA DE LA “VERMELLA MENORQUINA”

El paisatge de Menorca no s’entén sense la visió d’una vaca característica, autòctona i molt antiga, d’un color especial: la vermella menorquina. Per portar aquest paisatge al plat, ha estat necessària una feina enorme de recuperació iniciada l’any 2003 per l’Associació de Ramaders de Bestiar Boví de Raça de Menorca (constituïda l’any 1997), començant perContinua llegint “GENEALOGIA DE LA “VERMELLA MENORQUINA””

GENEALOGIA DE LA TAPA: “UNA UNIDAD DE TAPEO EN LO UNIVERSAL”

Després de llegir la disposició del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte incoant un expedient per declarar “la tradición cultural de las Tapas como manifestación representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial“ m’he quedat sorprès que el BOE publiqui aquestes barbaritats, imagino que amb un pressupost públic suficient. Seguint una espècie de deliri avalat per informes, entreContinua llegint “GENEALOGIA DE LA TAPA: “UNA UNIDAD DE TAPEO EN LO UNIVERSAL””