El recent Viatge Culinari a la Menorca Romana, ens ha permès localitzar a les excavacions de Sa Nitja un exemplar inèdit d’Astèrix a Menorca del qual us oferim un tràiler pel seu interès. Només per fans de les quatre coses: Astèrix, la cuina i Menorca (els lectors es divideixen en tres tipus: els que saben comptar i els que no)

Asterix1 copia

Som a l’any 123 Abans de Crist. Tota Menorca és ocupada pels romans…Tota? No: un llogarret del nord habitat per talaiòtics indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor gràcies a la poció màgica elaborada pel seu druida, anomenada oliago i que els hi confereix una força sobrehumana per emprar la fona.

Asterix2 copia

Un dels illencs més il·lustres va caure dins la marmita del druida i per això els efectes de la poció són permanents en ell. És capaç tot sol de deixar en ruïnes el campament romà de Ianisera i, després, menjar-se tots els porcs faixats del lloc per celebrar-ho. Quan s’avorreix, no atura d’omplir l’illa de taules i talaiots per descarregar la seva força i per això l’anomenen el Gegant. També té certa animadversió pel bard glossador i el sol deixar lligat i emmordassat dalt d’un ullastre

Asterix3 copia

El druida prepara l’oliago amb la recepta secreta transmesa des de fa segles, però tothom sap, com diu Goscinny, que està feta amb “vesc tallat amb una falç d’or, arrels, flors, herbes i algunes espícies; fins i tot porta llagosta, que no és imprescindible, però li dóna bon gust” . Algunes llegendes també diuen que, quan està de bon humor, en fa una versió emulsionada amb ou  i oli per burlar-se del Moretum romà.

Asterix4 copia

El guerrer més astut de l’illa, de malnom Xec, íntim amic del constructor de taules i talaiots, és el principal enemic dels romans per la seva defensa de la llibertat. Però el què més li molesta és l’especiada cuina romana i el seu excés de gàrum, amb productes i espècies vinguts de mons llunyans amb gran despesa de transport i sense gust de res, així que recorda un poc a Joseph Bové, que s’indigna pel simbolisme globalitzador i imperial de McDonalds segles després.

Asterix5 copia

Als illencs els uneixen passions diverses, com el consum de bolets d’un gènere determinat que anomenen esclata-sangs, però no aconsegueixen posar-se mai d’acord en la manera de cuinar-los. De fet, tampoc aconsegueixen entendre’s entre els habitants de Iamo i Mago per diferències irreconciliables de temps d’en primer (sembla que per culpa d’una pomada). Un fet que ha intentat aprofitar el general Quintus Caecelicus Metellus Balearicus per sembrar entre ells la zitzània i dominar-los.

Asterix6

Vist que arribades festes la zitzània ha fracassat, en Metelo ha intentat sotmetre’ls per la via de l’edificació a l’estil romà, imitant el model de la Balearica Major, per tal de destruir els seus boscos i forma de vida, amb grans plans de vies romanes i unes rotondes rodones com el Coliseum. Després d’una aparent atracció pels nous turistes de les grans ciutats, els illencs han reaccionat demolint algun “mamotreto” i impedint-ne de nous. L’interès per les rotondes és mínim perquè ningú va de Mago a Iamo amb pressa i els talaiots del Gegant agraden molt més.

Asterix7

El prestigi de la poció màgica ha arribat a tal punt que un endeví arribat a l’illa afirma que, d’aquí uns segles, l’imperi successor del romà, intentara vendre’n una versió enllaunada i popularitzada pel seu artista més pop. I pel que fa a la deconstrucció que cuina el druida del moretum romà amb la seva poció, l’endeví diu que apareixerà als sestercis del nou imperi, anomenats dòlars, per la seva capacitat d’emulsió “e pluribus unum” gràcies a uns senyors anomenats maçons.

Asterix8 copia

Tot i això, els menorquins han imitat dels romans tot allò que els hi ha agradat, com una bona afició pel pa i els cereals, afegint-ho al seu oliago, sopes i calderetes, fins al punt de dubtar en canviar el seu lema “Som talaiòtics” per “Som Pa-laiòtics”. Però la romanització no ha arribat a tant, fidels com són al seu formatge excepcional fins al punt de tolerar malament els altres com el que els hi va dur l’amic cors (de Còrsega, no corsari). Gràcies a això, es pot dir: Som a l’any 2016 Després de Crist. Tota Hispania és ocupada pels mcdonalds…Tota? No: una petita illa poblada per irreductibles menorquins resisteix encara i sempre a l’invasor.

Asterix9 copia

S’acaba l’aventura dels nostres herois, com sempre amb un bon banquet impulsat per Borja Corral, el Museu de Menorca i Fra Roger, aquesta vegada amb un petit tribut al llegat romà però amb plats molt propis: SIRAPA (olives negres picades), INDICUM PISUM (Sípia amb fesols), MINUTAL EX PECOQUIIS (porc amb aubercocs i cuscussó), DULCIA (Púding de formatge i fruites seques). MULSUM (Sengrí). Tot cuinat per David Coca i Oriol Carrió, amb els excel·lents comentaris de Núria Bàguena i la sublimació del pa romà fet menorquí per Rosa Rotger, l’excel·lent tertúlia de l’arqueòleg de Sanisera, Fernando Contreras, i un menorquí que cuina i cultiva els bolets de totes les formes possibles, entre una llista d’esplèndids companys d’àpat i conversa. (P.D.: el bard no va venir)

asterix10

Copyrighted.com Registered & Protected  1MKR-4FAH-8VAR-1Z9Q Pep Pelfort

Anuncis