Som a l’any 1 Després Covid. El viatge culinari a la Menorca Romana, ens ha permès localitzar a les excavacions de Sa Nitja un exemplar inèdit d’Astèrix a Menorca, del qual, us oferim un resum pel seu interès. Apte només per fans de les quatre coses: Astèrix, la cuina i Menorca (els lectors es divideixen en tres tipus: els que saben comptar i els que no).
Som a l’any 123 Abans de Crist. Tota Menorca és ocupada pels romans…Tota? No: un llogarret del nord habitat per talaiòtics indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor gràcies a la poció màgica elaborada pel seu druida, anomenada oliaigua i que els hi confereix una força sobrehumana per emprar la fona.
Un dels illencs més il·lustres va caure dins la marmita del druida i per això els efectes de la poció són permanents en ell. És capaç tot sol de deixar en ruïnes el campament romà de Ianisera i, després, menjar-se tots els porcs faixats del lloc per celebrar-ho. Quan s’avorreix, no atura d’omplir l’illa de taules i talaiots per descarregar la seva força i per això l’anomenen el Gegant. Gràcies a ell, Menorca Talaiòtica serà declarada més tard Patrimoni Mundial. També té certa animadversió pel bard glossador i el sol deixar lligat i emmordassat dalt d’un ullastre.
El druida prepara l’oliaigua amb la recepta secreta transmesa des de fa segles. Però tothom sap, com diu Goscinny, que està feta amb “vesc tallat amb una falç d’or, arrels, flors, herbes i algunes espícies; fins i tot porta llagosta, que no és imprescindible, però li dóna bon gust”. Algunes llegendes també diuen que, quan està de bon humor, en fa una versió emulsionada amb ou i oli per burlar-se del Moretum romà. Al General Richelieuix, l’invasor seductor, el va captivà, mentre observava com Farbalà li llevava (la salsa).
El guerrer més astut de l’illa, de malnom Xec, íntim amic del constructor de taules i talaiots, és el principal enemic dels romans per la seva defensa de la llibertat. Però el què més li molesta és l’especiada cuina romana i el seu excés de gàrum, amb productes i espècies vinguts de mons llunyans amb gran despesa de transport i sense gust de res. Anys després se’l recordarà per la seva contribució a Menorca Regió Gastronòmica Europea. Tal és així que recorda un poc a Joseph Bové, que s’indignà pel simbolisme globalitzador i imperial de McDonalds segles després.
Als illencs els uneixen passions diverses, com el consum de bolets d’un gènere determinat que anomenen esclata-sangs, però no aconsegueixen posar-se mai d’acord en la manera de cuinar-los. De fet, tampoc aconsegueixen entendre’s entre els habitants de Iamo i Mago per diferències irreconciliables de temps d’en primer (sembla que per culpa d’una pomada). Un fet que ha intentat aprofitar el general Quintus Caecelicus Metellus Balearicus per sembrar entre ells la zitzània i dominar-los.
Vist que, arribades les festes, la zitzània ha fracassat, en Metelo ha intentat sotmetre’ls per la via de l’edificació a l’estil romà, imitant el model de la Balearica Major, per tal de destruir els seus boscos i forma de vida, amb grans plans de vies romanes i unes rotondes rodones com el Coliseum. Després d’una aparent atracció pels nous turistes de les grans ciutats, els illencs han reaccionat demolint algun “mamotreto”, xalets de s’Albufera o impedint-ne de nous. L’interès per les rotondes és mínim perquè ningú va de Mago a Iamo amb pressa i els talaiots del Gegant agraden molt més.
El prestigi de la poció màgica ha arribat a tal punt que un endeví arribat a l’illa afirma que, d’aquí uns segles, l’imperi successor del romà, intentarà vendre’n una versió enllaunada i popularitzada pel seu artista més pop. I pel que fa a la deconstrucció que cuina el druida del moretum romà amb la seva poció, l’endeví diu que apareixerà als sestercis del nou imperi, anomenats dòlars, per la seva capacitat d’emulsió “e pluribus unum” gràcies a uns senyors anomenats maçons.
Tot i això, els menorquins han imitat dels romans tot allò que els hi ha agradat: una bona afició pel pa i els cereals, afegint-ho al seu oliaigua, sopes i calderes, fins al punt de dubtar en canviar el seu lema “Som talaiòtics” per “Som Pa-laiòtics”. Però la romanització no ha arribat a tant, fidels com són al seu formatge excepcional fins al punt de tolerar malament els altres com el que els hi va dur l’amic cors (de Còrsega, no corsari).
Gràcies a això, es pot dir: Som a l’any 2021 Després de Crist. Tota Tarraconensis és ocupada pels mcdonalds…Tota? No: una petita illa poblada per irreductibles menorquins resisteix encara i sempre a l’invasor.
S’acaba l’aventura dels nostres herois, com sempre, amb un bon banquet i amb el bard sense poder cantar la “Cançó de les Formatjades”. I Obèlix, sempre enganat, especialment l’1 d’abril.
Pep Pelfort
