GENEALOGIA DE SA PANADA

PANADA I FORMATJADA, MENORCA I SARDEGNA Definició Per parlar amb rigor de l’origen d’un plat, primer ens hem de posar d’acord en què significa el seu nom. Com a exemple, a tot el món es fan plats d’arròs amb coses, però només un tipus determinat d’ells són “paella valenciana”, nascuda a l’albufera valenciana i copiada…

GENEALOGIA DE LA “MAHONNAISE”: RELAT A TUITS. Temporada 1

1/30. Tal dia com avui, en un Lloc del camp de #Menorca, el 22 d’Abril de 1756, al tercer dia de desembarcar, el maréchal #Richelieu es va enamorar d’una salsa. Obrim fil d’oli per continuar demà #foodhistory #relatatuits 2/30. No només de la salsa s’enamorà: la #cuineramenorquina també captivà #Richelieu Camilo José Cela ho explicava ben informat. Sabrem qui era aquesta dona infidel…

GENEALOGIA DE LA CUINA DE MENORCA DEL SEGLE XVII

En un lloc de Menorca, el nom del qual no vull recordar, hi vivia no fa gaire un fill de qualcú dels de llaüt en drassana, escut d’armes antic, cavall flac i ca petaner. Un brou i bullit amb més gallina que moltó, oliaigo la majoria de nits, averies els dissabtes, fava i fideu els…

GENEALOGIA DE LA CALDERA DE LLAGOSTA

CALDERA O CALDERETA? Pep Pelfort . Centre d’Estudis Gastronòmics Menorca. Digueu-me primmirat, però tinc certa aversió a canviar el nom de les coses, especialment si es tracta de Re cibaria o de Re publica. Molts de segles de saviesa culinària, codificació precisa i nomenclatura tècnica han aconseguit anomenar les coses pel seu nom, poder-les reconèixer…

GENEALOGIA DE LA RECEPTA 155 de Fra Roger

(Estudi “LA DIETA ILLENCA” complert a RESEARCHGATE  & ACADEMIA) Rellegint un gran clàssic de la història de la gastronomia i la cultura “La Mafia se sienta a la mesa” de Jacques Kermoal i Martine Bartolomei, sorprèn la gran quantitat de receptes sicilianes que coincideixen amb les menorquines: les polpetta (feixets de vedella), la caldereta de peix, el bacallà…

GENEALOGIA DE LA “VERMELLA MENORQUINA”

El paisatge de Menorca no s’entén sense la visió d’una vaca característica, autòctona i molt antiga, d’un color especial: la vermella menorquina. Per portar aquest paisatge al plat, ha estat necessària una feina enorme de recuperació iniciada l’any 2003 per l’Associació de Ramaders de Bestiar Boví de Raça de Menorca (constituïda l’any 1997), començant per…

GENEALOGIA DE LA TAPA: “UNA UNIDAD DE TAPEO EN LO UNIVERSAL”

Després de llegir la disposició del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte incoant un expedient per declarar “la tradición cultural de las Tapas como manifestación representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial“ m’he quedat sorprès que el BOE publiqui aquestes barbaritats, imagino que amb un pressupost públic suficient. Seguint una espècie de deliri avalat per informes, entre…

GENEALOGIA DE L’ARRÒS DE LA TERRA

La cultura mediterrània dels cereals ha deixat a Menorca un dels noms més bonics per un producte: l’arròs de la terra. Tradicionalment associat al “temps dels moros”, en aparent contradicció amb l’actual presència de carn de porc, s’entén molt millor la seva història si ens capbussem en el primer text on surt citada la seva…

SOBRASSADA XUETA I LES SOPES D’ALCOVER

Gràcies a les Jornades de Patrimoni Immaterial Gastronòmic desenvolupades a Mallorca, vaig tenir el plaer de compartir taula amb tres savis, d’aquells que un no es cansa d’escoltar i, no només per allò que diuen si no també, en l’essència del diàleg, per allò que fan pensar. Ens moderava (o millor ens entusiasmava) una altra…

GENEALOGIA DE “SA CUINA DE SES ÀVIES”

Si al segle XX un dels escriptors més repetidament citat i tal vegada poc llegit en afers culinaris, Josep Pla, afirmava que “una certa cuina familiar s’està en aquests dies acabant d’una manera segura i inevitable”, trobem que la seva adjectivació rotunda, precisa, esdevindria demolidora en ple segle XXI. Les raons d’aquesta pèrdua, de moment…